Miram. Amb els teus ulls... Amb la teva llum. I somriu. Fent-me somriure a l'hora... Abraçam, apretam i tornam a mirar. Ara a 5cm dels meus llavis. I besam, i escolta el ritme de la meva respiració. Escolta el batec del meu cor. Donam la mà... i no em deixis anar.

Soy feliz. Muy feliz.

One last time

I t'estimo.

I tinc ganes de tu. No se d'on vens i a on anem. Vull trobarte en algún moment distret i abraçarte.

Saturació.

Hi han moments en que li suplicaria a aquesta vida que deixes de correr tan ràpid. Moments en que les paraules s'esfumen en un segon i en venen de noves contínuament, moments en els que no pots parar.

I sentir que t'estimo a cada batec. Sentir que estimo cada part del teu ésser, cada paraula, cada pensament, cada idea. Sentir que estimo quan dibuixes, quan penses, quan rius, quan ets feliç, i  ser-ho jo també. Estimar com mires, i com respires. Estimar desde el teu cabell fins als teus peus. Estimar tot el que fagis, i tornar a estimar-te. I d'entre sentiments voler-te per mi. Voler que m'estimis. Perquè ets el meu present, i el meu pensament. I et necesito.

I avegades penso que sóc sentiment. Un sentiment viu i apagat, sorprenent i típic, alegre i trist, bo i dolent. Un so sord i sonor, per fer riure i per fer plorar, magia i ciencia, negre i blanc. Avegades sento que visc dedicada a sentir al máxim tot allò que visc, tot allò que dic, o faig. No ho vaig escollir, o això crec. No vaig escollir ser tan sensible a les coses, pero m'agrada. M'agrada plorar perquè una imatge em dona males energies, i m'agrada somriure perquè el veí em dona vibracions positives. M'agrada enamorar-me de les persones, m'agrada dir t'estimo milions de cops.