Tu

Estic buscan-te dins meu. Com cada dia des de que no hi ets. Intento i depenc del meu raonament rutinari. I es com una roda que gira i gira. Sempre el mateix record, sempre el mateix oblit, sempre el mateix sospir, i el mateix cor al que estimo. Sempre buscant de tu les mateixes paraules, i sempre sentint-me un fil trencat enmig d'un munt d'aigua, on s'ofega. No sóc mes que un petit pinzell sense ningú que li aporti la pintura... Un petit pinzell que intenta dibuixar-te amb les restes d'una paleta fosca. I a cada traç la foscor es més intensa, més dolorosa. Podria no fer-ho. Podria. Pero necessito dibuixar-te si així em sento més aprop teu. He caigut en la monotonia de pensar en tu per tenir-te com a molt aprop al meu cap. Fa un mes que no toco les teves mans, i si et soc sincera, fa un mes que no deixo somiar que ho faig. Un mes nu, blanc del fosc, blanc del buit, blanc del nerviós... del que no deixa viure. Els color m'envaeixen. I les parets cauen sobre meu. He oblidat la teva olor, i el teu tacte. He oblidat com era un peto teu, un sospir a 2 cm del meu. He oblidat nits calides. He oblidat els teus peus abraçant els meus. Ja no hi son ni hi ets. I ara tinc por. Por de pensar que mai has existit. Et miro i no et reconec. Qui ets, penso. On esta ell?... T'has emportat els seus i els meus petons, cada tros de pell que vaig acariciar. I demano cada nit que li tornis. Pero potser es ell que no vol tornar...
Ja fa un mes que t'oblido, t'odio, t'estimo, t'anyoro, et somio, et penso, et perdo, et crido. Un mes blanc. Blanc? Em preguntaràs. Pero si blanc es el color de la teva felicitat. Em diràs. I jo et respondre: Blanc ets tú, blanca era jo amb tu, blanca soc quan somric, blanca soc quan somio, blanca soc quan em sento viva, quan ploro, quan tinc por, quan sento, quan estimo. Blanca soc jo en la més intima fracció. I blanca em sentia al teu costat. D'un blanc tan blanc que feia volar de nomes sentir-lo.
I ara el futur es intens. Intens de por i de felicitat. Jo el busco, destí com a cau. I dic adeu amb la mà a algú que  vaig sentir meu, algo que ho va ser, nomes meu, nomes al meu cap i al meu cor. Algú que no eres, ni ets. I a tú també t'estimo, pero tu no ets com ell. A ell li importava i a tu no. Així que no et donaré el que no es per tu.  M'ho guardaré, dins meu, com un caliu de força i de record inert. Per poder recordar-lo sempre.