miércoles, 8 de febrero de 2012

Hivern congelador

L'aire crema des que vas deixar de mirar-me amb la teva felicitat contagiosa. M'omplies de vida, de llum, de blanc. Acaronaves la meva fredor per convertir en amor tot el que m'envoltava. Erats la peça clau de la meva aura. La màgia del camí.
Ara no em mires. Ni tansols et gires per observar. Sóc un punt efímer en el paisatge, quelcom que ja no et fa més fort, ni més tendre, ni més feliç. Quelcom que esquives. I jo, pensida d'entre branques d'aquest hivern congelador, anyoro les teves mirades que omplien de calor el meu cor.