Som blanc

No tinc por. 
Podria escriure un nosaltres tan fort que no tinc por. Podria somriure't tant fort que no tinc por. Podria alçar-me tant alt que l'horitzó no em fa por. Som eterns. I vius. I respirem el mateix aire, ens respirem sense parar.
 No començo sense tu, per què mai he deixat de estar sola. I no començo amb tu per què sempre ho he estat. Un nosaltres tan inmens que no rasca, que no trenca, que no crema. Llàgrimes d'amor, tan suaus com les teves mans. No em feu mal, no voleu fer-me'n. M'acaroneu... Per què no tinc por. Ni tristesa. Ni foscor... Sóc blanc, tant com sempre. I el blanc em guia. El blanc em cuida. Gaudeixo de sentir que respires, blanc en mi. Que el llaç no es trenca si el blanc no es fon. Que no cremem. Som la millor part de sentir. 
No he de tenir por, per què per ser lliure he de somiar i il·lusionar-me. Sense negres ni vermells que m'ofeguin. He de fluir. Abraçar el blanc i abraçar-me a mi. Tot d'una. I APRENDRE. Que mai n'apendre suficient. Ni mai tindre insuficient amb l'après. Obriré els ulls, encara que espanti. Perquè puc fer-ho i no dubto de mi. La màgia que m'envolta és suficient. M'agrada sentir-me blanca. 

I per molt que potser no entengui per què marxa aquest cim de frescor càlida, ara confiaré en la serenor dels teus ulls, perquè ara de lluny, tú que ets blanc, puguis guiar-me. 

Tot serà blanc, tal com ho ha sigut des de que et conec.