viernes, 5 de noviembre de 2010

I avegades penso que sóc sentiment. Un sentiment viu i apagat, sorprenent i típic, alegre i trist, bo i dolent. Un so sord i sonor, per fer riure i per fer plorar, magia i ciencia, negre i blanc. Avegades sento que visc dedicada a sentir al máxim tot allò que visc, tot allò que dic, o faig. No ho vaig escollir, o això crec. No vaig escollir ser tan sensible a les coses, pero m'agrada. M'agrada plorar perquè una imatge em dona males energies, i m'agrada somriure perquè el veí em dona vibracions positives. M'agrada enamorar-me de les persones, m'agrada dir t'estimo milions de cops.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Se ha producido un error en este gadget.