Parlar de futur. Ho portava desitjant des de que et vaig conèixer. Un futur que ens ajuntes en el temps. Que unís les nostres mans en estones indefinides, plenes de vida. Un futur per crear il·lusions i objectius conjuntament, per poder deixar anar la meva ànima envers el teu cos, i estimar-te demà, passat, el següent...
Pensar que, totes les vegades que he parlat en present, volent fugint d'un passat, s'han fusionat amb la felicitat que aleshores em feia patir, em fa ser més feliç encara. En perspectiva, tot es veu més compensat. Ja no hi ha un passat dolent, o un passat bo. He viscut tristesa, felicitat, por, estima, desig, per tu. I tot m'ha fet aprendre. Tot m'ha fet entendre't, i conèixe't. M'ha fet adonar-me de que sento realment per tu, i que soc capaç de sentir per estimar-te un segon més de la meva vida.
Ara només vull estimar-te. Cada segon que el meu cor m'ho demani.
No hay comentarios:
Publicar un comentario