Mira'm.

- T'estimo.

- (plors.)

- T'estimo molt...

- I jo...

- No ploris, sisplau.

- (plors.)

- Ho sento.

- Que sents?

- No ho se... No m'agrada que ploris.

- Mai saps res... No saps si m'estimes? No saps que sents? No saps perquè no t'agrada que plori?

- Si, te dit que t'estimo.

- Odio quan em menteixes.

- T'estic dient la veritat...

- No. Estimar es un verb abans que un sentiment. Estimar es quelcom que es fa. I tu ho sents, però no ho fas. Em dius "t'estimo" mentre em dones l'esquena. Em dius "t'estimo" mentre deixes de somriure als meus somriures. Em dius "t'estimo" mentre els teus ulls em diuen que et sóc igual. Mentre gires el teu cor per no veure'm. Mentre lluites per no fer-ho. Mentre em fas mal, sabent-ho. Mentre anteposes el teu benestar al meu. Mentre tanques els ulls quan et ploro. Mentre em tractes com et ve de gust. M'estimes? No perdona'm, m'estimaves quan no feies aquestes coses. 

- Ho sento...

- No, tampoc ho sents. Si ho sentissis obriries els ulls i em miraries de front plorar.

- Perdona'm... De veritat, perdona'm.

- Mira'm als ulls.

- (la mira)

- Veus als meus ulls que t'estimo? Veus als meus ulls totes les vegades que t'han necessitat i tu no els has mirat? Veus als meus ulls la persona que estimes? Veus totes les coses que em viscut? Veus tot el que ens hem donat? Ho veus?

- Sí.

- I quan fa que no em miraves als ulls? Pensa-ho.

- No ho se...

- Jo sí.

- Des de quan?

- Des que em vas besar per últim cop. I em vas dir: m'encantes. Des d'aquell instant ja no has tornat a mirar-me a la cara. I has anat cremant cada cantonada del meu cor.

- Perdó.

- Et perdono, però tots els cops que no m'has mirat, he deixat d'estimar-te. 

- Perquè?

- Perquè els teus ulls sempre m'han parlat més que la teva veu. I si no em mires, sento que no et conec.

- Mira'm.

- (el mira)

- T'estimo.

- Gràcies...