domingo, 20 de febrero de 2011

Realidad

Un dolor intens que impregna la meva sang. Un sospir profund que ressona als meus timpans. Una mirada que m'abat-eix. Unes paraules que mai se pronunciar. Un pensament que ronda el meu cap cada instant. Un batec amargant-me el somriure. Unes llàgrimes lliscant per les meves galtes. Un sentiment de tristor. I se que no hi ets. I saber-ho em fa voler perdrem en un desert on no hi siguis. Es dur veure't i saber que no es com vull. Fa mal sentir la teva indiferència, o de vegades inclús fa mal no sentir res. Fa mal no sentir una d'aquelles mirades còmplices. Fa mal que no em diguis res. Fa mal que no t'apropis. Fa mal. Molt de mal.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Blog Archive