lunes, 25 de julio de 2011

1:00h

Que estic fent? Esperant-te assentada davant les paraules. Amb l'esperança de que el teu somriure aparegui per esborrar-me els dubtes. Com cada nit. Com cada tarda. Com cada instant que no et tinc i m'enfonso en la incertesa. Em fa por estimar-te. I em fa més por pensar que tu no ho facis. La llibertat del temps es tan mentida com les paraules que mai ens vam dir. Tu i jo no som lliures. Ho vam ser, potser. Quan encara no coneixíem els nostres secrets.

No hay comentarios:

Publicar un comentario