domingo, 26 de abril de 2009

Si tot el que fessis fós per fer-me somriure, el meu món seria mes fantástic. Si pogués agafar-te les mans, i besar-te, sense cap mena de por, i donar-te tota la tendressa que hi guarden els meus sentiments, no em separaria de tú. Tinc por, a dir-te, o expressar-te, que cada dia se'm fa mes dur callar el que t'estimo i et trobo a faltar. Et trobo, i la silueta de la teva cara se'm fa mes meva, i els teus llabis em tornen a fer sentir trista. Ja no son meus, i ja no els puc besar. No puc ser al teu costat. No puc recolzar-me al teu hombro, no puc somriuret i donar-te un petó. Em fa falta la teva veu resonant al meu costat, la teva calor protejint-me de tot, em fa falta sentir-te.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Blog Archive