jueves, 26 de mayo de 2011

Poc a poc...

Poc a poc et vas desfent, vas marxant. Les imatges es van esborrant, i els records s'atenuen sota la foscor del temps. Vaig tancant les portes del passadís, i vaig deixant enrere un a un els teus petons. Desde el primer, fins l'ultim. Pas a pas vaig marxant de la teva falda, vaig fent-me meva la vida, la vida sense tu, la vida aspre que m'ha vist plorar-te. Sense preses, sento com cada parpadeig dels teus ulls es un centimetre més lluny de mirar-me com ho feies, i cada cop que ho penso ho accepto una mica més. Cada matí es un sol nou, un sol diferent que s'assembla menys que l'anterior al que ens enlluernava els nostres dies. I vas deixant enrere l'amor, el meu amor.

Et vaig estimar tant que se que cap dels aires que vam respirar, oblidaran els meus sospirs d'amor. Adéu petit. Gràcies.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Se ha producido un error en este gadget.