Shhh

No hi ha rés més dolorós que no poder expressar el que sents. Reprimir l'amor es l'absència de la llibertat més necessària. Fa mal. Quan les paraules surten soles, i has de parar els teus dits per no escriure el que penses. Quan el cor batega ràpid demanant un petó i tu només pots somriure'l. Quan els teus ulls demanen una abraçada seva i tu t'has de conformar amb imaginar-la... Aleshores sents que l'amor es cruel. Que depens d'ell, que es capaç de fer-te feliç e infeliç en un instant. Que necessites demostrar-li que l'estimes. Perquè és algo sincer, involuntari, que surt de la teva anima sense voler. I no te explicacions, ni fronteres, ni alternatives. L'estimes. Com sigui. Quan sigui. On sigui. De la mateixa manera a cada instant. I t'ho has de callar.