lunes, 30 de mayo de 2011

Shhh

No hi ha rés més dolorós que no poder expressar el que sents. Reprimir l'amor es l'absència de la llibertat més necessària. Fa mal. Quan les paraules surten soles, i has de parar els teus dits per no escriure el que penses. Quan el cor batega ràpid demanant un petó i tu només pots somriure'l. Quan els teus ulls demanen una abraçada seva i tu t'has de conformar amb imaginar-la... Aleshores sents que l'amor es cruel. Que depens d'ell, que es capaç de fer-te feliç e infeliç en un instant. Que necessites demostrar-li que l'estimes. Perquè és algo sincer, involuntari, que surt de la teva anima sense voler. I no te explicacions, ni fronteres, ni alternatives. L'estimes. Com sigui. Quan sigui. On sigui. De la mateixa manera a cada instant. I t'ho has de callar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Se ha producido un error en este gadget.